Dia 1: #nitsdestiu

Repte

I perquè no??

Aquell moment en que et pares a respirar per repensar-t'ho, 

aquell moment en que te n'adones que, possiblement, t'has deixat perdre. 

Aquell en que tens una lluita interior per decidir si anar-hi o quedar-te al punt de partida.

I .. un segon més tard, la balança es decanta cap a l'"endavant!"

Que tot plegat ja és prou dur com per deixar perdre oportunitats i 

per renunciar al que val la pena la pena de veritat. 

Que aquells moments valen molt més que tot el que resta,

que qui val la pena hi serà, com sempre!

instantànies

Aquell meravellós instant en que es capten els millors moments;

amics, viatges, postes de sol úniques, despertars al paradís... 

Tot allò que es converteix en el record més bonic cada vegada que el veus, 

que et fa renèixer les ganes de lluitar pel més preuat i no et deixa defugir.

Tot allò pel que t'aixeques i somrius, 

per tot allò especial que et fa sentir únic, 

per les amistats verdaderes i els amors més grans.

Jo avui

Jo avui, mar, cel i núvols.                    

Jo avui, recerca d'aigua a la pell de sal.

Jo avui, arena entre els dits, aigua que vessa, llum.

On seràs demà

" Ara sé que haig de prendre la direcció del meu cor; que mai no és massa tard per tornar a començar i que si em dius que ets a dalt jo et dic que ets a baix, depèn d'on t'ho has mirat, que tot és relatiu. El meu cap i el meu cor barrejats al mateix sac, un grapat de raons per passar fulla a un dia nou. Però de nou, atrapat, crec en els temps passats, millors. La nit se m'escapa dins un bar, no tinc pressa per fer-me gran però no tornaran moments que enyoro. Senzillament espero recobrar el sentiment de pertànyer a algun lloc"

Ella cus

"I des del seu silló 

del menjador

Fa un jersei

tot ell de color vermell,

de ganxet petitet,

amb una ratlla de verd,

i un botó a cada puny,

per si fa fred o pel juny"

https://www.youtube.com/watch?v=yaB_sAhXGB8

Et recordo asseguda a la teva butaca, fent aquells jerseis de llana tan ben fets, de tots colors, amb les agulles de fer ganxet i aquella mirada concentrada per no fer un punt equivocat.

I la part que et defineix millor, aquells detalls que tenies. Un botó a cada puny per poder posar-te el jersei al Març però també al Juny. I és que realment pensaves amb tot. Sí, pensaves amb tothom, amb la felicitat dels teus abans que la teva, bàsicament perquè la teva anava totalment lligada a la de la gent a qui estimaves.

No ens oblidem de tu, no ens oblidem de cada gest, de cada paraula ni de tot el que ens va ensenyar. Ni tampoc de les xerrades que ens mostraven que eres el nostre exemple a seguir. Una persona que estimava als seus i que mai odiava ni mai desitjava mal, ni tan sols quan estava patint tant. Per no molestar, no es queixava mai, mai.

Certament, darrera d'un gran home hi ha una GRAN DONA. Així et definiria. una Gran dona, una gran mare, una gran iaia, una gran veïna, una gran amiga, qui ens donava aquella petita empenta que ens faltava, qui deia aquella paraula que necessitavem escoltar al moment oportú, qui ens donava ànims i qui ens deia les coses pel seu nom. 

Però tranquila iaia, les teves papallones continuen acompanyant-nos als nostres somnis, els teus jerseis ens continuen abrigant, el teu somriure ens continua acompanyant i tu continues molt present entre nosaltres. I és que mai deixarem que s'apagui la teva llum, el teu record. Mai deixaràs de ser part de nosaltres.

T'estimo molt!